¿Qué Fem?
Treballen amb les ovelles de forma ecológica ¿ I aixó qué vol dir? En qué condiciona que el nostre trevall estigui en ecológic?
Tot el que mengin les ovelles ha de ser ecològic (certificat)
- El pinso: Un cop a l’any portem pinso ecològic certificat. Intentem que sigui el més proper possible. Té blat de moro, civada, pèsol, fava, veça, etc. NO HI HA TRANSGENICS.
-
Herba: Els nostres prats també estan cuidats de manera ecològica. No s’utilitzen adobs químics, ni pesticides o herbicides. L’únic abonament que reben és el de les nostres ovelles i els fems compostats que surt de les nostres quadres. A més, tirem calç en els prats, perquè baixi l’acidesa de terra.
- Fenc: De nostres prats. A l’estiu es talla, recull i porta a casa. Tenim un sistema d’assecat d’herba que ens dóna molta autonomia, i que coincideix plenament amb la nostra filosofia: produir nosaltres mateixos el que necessitem i portar de fora el menys possible. D’aquesta manera refereix tu qui controla tot el procés, i assegures una bona qualitat de menjar per les ovelles.
Respectar la naturalesa de l'ovella
- L’ovella tendeix a caminar en grup, d’un costat a l’altre, menjant les herbes i les fulles que més els vénen de gust. La nostra feina consisteix a saber sempre on es troba el ramat i assegurar-nos que està bé. En aquest sentit, hem de dir que el ramat no sempre està en els prats de casa, sinó que acostuma a pasturar per les muntanyes dels voltants; i en aquesta zona, sobretot els caps de setmana, acostumen a freqüentar les motos, les bicicletes i els gossos, la nostra principal preocupació.
- No els tallem les banyes.
Tot aixó ens fa ser ecológics.
Quadra
-
No tenim graella, el llit ha de ser calent. Nosaltres utilitzem la falguera que hi ha a les nostres terres. Aquesta feina la fem sobretot a l’estiu i a la tardor.
-
Les ovelles no estan tancades. Han de tenir l’opció de sortir a fora, si volen.
Salut
- El més important és la prevenció i l’observació. És fonamental fer un seguiment de les ovelles i avançar-nos als possibles problemes. Això exigeix una disciplina. De totes maneres, cal dir que l’ovella latxa és una ovella molt rústica i que està molt ben adaptada a aquestes condicions; si es respecta el seu ritme, es posa malalta molt poques vegades.
- Paràsits de l’estómac. De tant en tant, es fan anàlisis de fems en el laboratori, per saber quin és el nivell de paràsits. Per la prevenció utilitzem fitoteràpia i aromateràpia.
- Coixeses. La prevenció és imprescindible. Han de passar pel pedero, ple d’aigua i sulfat de coure, per evitar els fongs que provoquen les coixeses.
- A part de les teràpies que hem citat, també utilitzem l’homeopatia.
- Utilitzem antibiòtics només per evitar el patiment o la mort de l’ovella. En el cas d’haver-los d’utilitzar, no rebutgem la llet de l’ovella en tractament.
El Xais
En el moment de parir, les ovelles necessiten tranquil·litat. Només quan hi ha complicacions intervenim, i això succeeix en poques ocasions. El treball de després acostuma a ser veure si el xai necessita ajuda per beure del braguer de la mare. Algunes vegades, s’ha d’estar atent durant els primers dos o tres dies i ajudar-los a beure.
Els nostres xais, a més de complir les condicions que corresponen a les ovelles, tenen altres dues singularitats: que estan en tot moment amb la mare i que només prenen la llet de la mare.
El Formatges
Fem formatge només amb la llet de les ovelles del nostre ramat. Som al mateix temps pastors i elaboradors de formatge.
Per fer formatge es necessita sal, per fer formatge ecològic no serveix qualsevol. Necessitem una sal el més natural possible (entre d’altres, que no tingui antiaglomerants). A més, busquem una sal que sigui rica en la seva composició. Per això elaborem el nostre formatge amb sal de Guernade (Bretanya), perquè és rica en magnesi i altres minerals, així com en oligoelements.
L’aparença del nostre formatge, moltes vegades, soprén a la gent perquè no te la pell blanca. Però, quina diferència hi ha entre un i l’altre? L’única diferència és que nosaltres no netegem el formatge amb aigua, sinó amb un raspall sec.
Perquè la pell tingui aquest aspecte, a la cambra/càmera de maduració s’ha de treballar més cuidant dels formatges. Al tenir una humitat més altra a la càmera, els formatges tenen la pell més humida i gràcies a això es guarda la humitat a l’interior del formatge i aconsegueix un formatge més mantegós.
Els nostres prats no són sembrats, sinó naturals. A més, les nostres ovelles caminen molt pel bosc i la muntanya. Segons la nostra opinió, el que les ovelles mengen li dóna un gust especial al formatge. És difícil definir un formatge, però ens atrevim a dir que el nostre té un cert gust de fenc.
Té un gust desenvolupat, és mantegós, no és salat, ni àcid. S’expandeix a la boca, o aquesta és la nostra intenció; encara que sempre no ho aconseguim. De totes maneres, les persones que el proven, repeteixen.
Urdiñe
Ens vam atrevir a fer formatge blau perquè ens agraden molt els formatges blaus, ja sigui amb llet d’ovella, cabra o vaca. El nostre urdina és gran, de quatre o cinc quilos, i procurem que el penicilium roquefortia estigui el més estès possible i sigui fort. Busquem formatge cremós i saborós.
En el nostre entorn la gent menja sola, amb dolç de poma, amanida, pasta, cremes … La veritat és que els formatges blaus en general ofereixen grans possibilitats, i no hi ha dos iguals.
Harrixe
El formatge premsat que elaborem seguint la nostra recepta tradicional es diu HARRIXE. Fem pedres de dues mides, unes de quilo i mig i altres grans, de cinc o sis quilos.
L’aspecte del nostre formatge sorprèn sovint perquè no és blanc. Però, quina diferència hi ha entre una i altra? L’única diferència és que no rentem el nostre formatge amb aigua, sinó que ho freguem amb raspall sec.
A més, perquè la pell tingui aquest aspecte, hem de treballar més en la cambra de curat, ja que hem de cuidar més els formatges. La humitat de la cambra de curat és més gran i la humitat de la pell manté la humitat interna de l’formatge i genera formatge gras.
Gasna
Es tracta d’una adaptació d’una recepta apresa a Iparralde, a l’estil d’Ossau Irati.
Aquest tipus de formatge és més senzill que HARRIXE, fins i tot hi ha qui diu que aporta més un formatge de vaca, sobretot perquè és molt cremós. Però no pensis que no té gust!
Els nostres prats no són sembrats, sinó naturals. A més, les ovelles pasturen al bosc ia la muntanya. Creiem que el que mengen les ovelles li dóna un gust especial a el formatge. Definir un formatge és difícil, però ens atrevim a dir que el nostre té una mena de fenc. Té un gust desenvolupat, gras, no és salat, no és amarg. Et agafa la boca, o aquesta és la nostra intenció, al menys; encara que sempre no ho aconsegueixi.
No obstant això, qui ho assaboreix repeteix
PUNTS DE VENDA
Pots venir a casa nostra a comprar productes directament i, de passada, conèixer-nos.
També pots adquirir-per Internet: info@pikunieta.eus o trucant a 685.729.778 – 699.248.699
VENDA DIRECTA
- Mercat de Billabona : asteartetan
- Mercat de Azkoitia : larunbatetan
- Mercats organitzats per BIOLUR
- Mercats especials: San Ixidro (Antzuola), San Andres (Eibar), Santa Lutzi (Zumarraga)
També trobaràs els nostres productes en els pròxims comerço
Ekoharagia
Kasune Kalea
Algorta
Amaia denda
Kalebarren Kalea
Antzuola
Aitz garbi taberna
Kalebarren Kalea, 15
Antzuola
Arin Jatetxea
Kalebarren Kalea, 7
Antzuola
Ereindajan
Araba Hiribideko, 3
Arrasate
Bolintxo okindegiak
Arrasate pasealekua, 35
Arrasate
Eguzki
Kale Nagusia, 65
Azkoitia
Hazia
Julio Urkijo, 10
Azkoitia
Elikagunea
Plaza Nagusia 11
Azpeitia
Bixain
Azoka plaza
Bergara
Bolintxo okindegiak
Bidekurutzeta, 6
Bergara
Bolintxo okindegiak
Fraiskozuri, 5 A.
Bergara
Ereindajan
Joan XXIII plaza
Bergara
Gorlako Kantina
Elosuako kantina
Bergara
Gallastegi Harategia
Antso Estegiz Zumardia
Durango
Bolintxo okindegiak
Errebal, 9
Eibar
Bolintxo okindegiak
Goienkale, 12
Ermua
Bio Alai Elkartea
Txalaparta Kalea, 23
Gasteiz
Diametro 200
slow-kafetegia Orona Ideo Fundazioa,
Hernani
Goierriko Baratza
Goierri kalea, 2 Ordizia
Soronea
Korreo Kalea 26
Tolosa
Beristain
Amatxilili plaza, 3-4
Zarautz